2019 ha estat un dels pitjors  anys de la història recent del Nàstic FOTO: Nàstic de Tarragona

2019: un any per oblidar

Resum d'un any catastròfic

Introducció 

Desastre i desil·lusió són les dues paraules que se m’acuden en repassar el 2019 del nostre equip, el Nàstic. L’any va començar patint a Segona Divisió i ha acabat patint a Segona B. El club es troba en una dinàmica negativa que no sembla acabar mai per molt baixa que sigui la categoria o fluix que sigui el rival. El descens a Segona B va donar als granes la possibilitat de redimir-se i encetar un nou projecte ambiciós per a recuperar el terreny perdut però en comptes d’això, ens trobem en mig d’una greu crisi en què tot el que passa va cada cop a pitjor i res millora. 

Aquest 2019, el Nàstic ha sumat solament 37 punts dels 120 que ha disputat, poc més del 30%. En l’etapa a Segona Divisió va sumar vint punts en els vint-i-dos partits que va disputar, mentre que a Segona B ha sumat disset dels cinquanta-quatre en joc. L’únic partit de copa que ha disputat en tot l’any va ser el que es va viure el passat 19 de Desembre al Nou Estadi, que es va saldar amb una victòria per 3-1 davant l’Olot.

El Nàstic ha sumat el 30,3% dels punts en joc a Segona i el 31,4% a Segona B

Ikechukwu Uche i Pedro Martín amb cinc gols cadascú han estat els màxims golejadors d’un Nàstic que ha encaixat 58 gols durant tot l’any (30 a Segona, 27 a Segona B i 1 a Copa del Rei), el que gairebé suma una mitja d’un gol i mig encaixat per partit. Una autèntica barbaritat.

 

Adéu a la categoria de plata 

El 2019 va començar amb un objectiu molt clar a Can Nàstic: aconseguir una salvació que s’entreveia cada vegada més difícil per al conjunt del Nou Estadi. La directiva de club va confiar Enrique Martín Monreal per a aquest propòsit i va adaptar la plantilla a la metodologia del tècnic navarrès. El mercat hivernal, com ja és costum a Tarragona, va ser una autèntica bogeria i va acabar amb deu altes i onze baixes. Uns canvis encaminats a remuntar els sis punts que separaven el conjunt grana, el cuer de la categoria, de la salvació, que en aquell moment marcava el Tenerife amb 19 punts. 

El club es va acomiadar dels jugadors que no van acabar de donar el nivell esperat en el primer tram de temporada: Josua MejíasYassine CadamuroRaúl AlbentosaJavi Jiménez, David Rocha, Tete MorenteIgnacio Abeledo, Omar PerdomoNicolao DumitruManu del MoralManu Barreiro van abandonar la disciplina grana per incorporar-se a altres clubs. Per substituir tantes baixes, la direcció esportiva va treballar per portar jugadors amb nivell per remuntar la difícil situació i que a més s’adaptessin a sistema d’Enrique Martín, sempre fidel al dibuix amb tres centrals i carrilers llargs. Així, van arribar a Tarragona noms interessants i adaptables a aquest sistema com PipaMikel VillanuevaJosemaFabián NogueraOusseynou Thioune, Antonio Cotán, Berat Sadik o Miguel Palanca, a part d’altres fitxatges de renom com el d’Abdel Barrada o José Kanté, que van generar molta expectació entre els aficionats nastiquers. 

 

Enrique Martín Monreal fou l’entrenador del Nàstic a Segona Divisió. FOTO:Nàstic ed Tarragona

El Nàstic no va poder començar l’any nou de millor manera i la plantilla grana va regalar als seus una victòria important al Nou Estadi el dia de reis. Fali, de falta, va sorprendre tothom i va fer un gol que va valer la victòria contra el Còrdova, rival directe del Nàstic, ja que també es trobava en els llocs de descens a Segona B. Però la victòria el dia de reis, que semblava que podia ser un punt d’inflexió per aplicar això d'”any nou, vida nova” i oblidar-se del desastre de temporada fins al moment, va resultar ser només un miratge per als granes, que van encadenar tres partits consecutius sense aconseguir marcar ni un sol gol i en els quals només van aconseguir sumar un punt.

El descens administratiu del Reus va deixar tres punts a Tarragona, però els aficionats es van quedar sense un derbi que s’esperava amb moltes ganes. Després del derbi suspès, Luis Suárez, amb l’ajuda de Bernabé Barragán, va aconseguir rascar un meritori punt de Riazor abans de retrobar-se amb la derrota contra el Cádiz a casa (2-3) i al Sadar (1-0).

Es va fer esperar la segona victòria de l’any que no va arribar fins dos mesos després, el nou de març, quan un gol de penal de Berat Sadik en l’últim minut d’afegit li va donar als d’Enrique Martín els tres punts contra l’Albacete al Nou Estadi. Va ser el primer gol de l’ariet finlandès amb la samarreta del Nàstic després d’arribar a Tarragona al gener com un dels fitxatges estrella del club i amb la idea de convertir-se en l’home gol de l’equip. El temps es va encarregar de demostrar que no seria així i va acabar com un error més per a la direcció esportiva. 

 

 

Berat Sadik va arribar a Tarragona per a convertir-se amb l’home gol del Nàstic, però va acabar la temporada havent anotat un sol gol, que va ser de penal. FOTO: Nàstic de Tarragona

Els canvis a la plantilla realitzats al gener van evidenciar una millora en l’equip i cinc dels fitxatges d’hivern, PipaVillanueva, NogueraThioune Kanté, es van fer un lloc en l’onze d’Enrique Martín, millorant el nivell dels fins llavors titulars. Aquests canvis van fer pujar l’equip, que va començar a competir molt més els partits, però la mala dinàmica que arrossegava la plantilla, sumada a la claríssima falta de gol, allunyaven el Nàstic d’una salvació que cada vegada es veia més utòpica. 

Malgrat que, com hem comentat, a l’hivern van arribar alguns jugadors que van elevar el nivell de la plantilla, també van arribar d’altres que, després de generar grans expectatives als aficionats, van decebre i mai van arribar ni tan sols a fer-se un lloc en l’onze de l’equip. S’ha esmentat el cas de Berat Sadik, però Abdel Barrada, de què s’esperaven grans coses després de tots recordar el seu pas pel Getafe, o Josema, que va arribar fins i tot a enfrontar-se a l’afició públicament en unes polèmiques declaracions, podrien ser també bons exemples dels errors de la direcció esportiva.

 

Ousseynou Thioune fou una peça important al centre del camp d’Enrique Martín oferint un molt bon nivell. FOTO: Nàstic de Tarragona

Paradoxalment, el mal rendiment d’alguns dels jugadors, va provocar una de les millors notícies de la temporada per al Nàstic en obligar Enrique Martín a apostar pels nois del filial del club, que van demostrar gran nivell i van reivindicar la bona feina que s’està realitzant en categories inferiors tarragonines. Fins a vuit jugadors de la Pobla de Mafumet van arribar a debutar amb el primer equip: Salva Ferrer, Roger Figueres, Sergi CardonaVitiSun, Pol PratsSergio Montero Brugui. La majoria van tenir aparicions testimonials durant la temporada però alguns d’ells es van establir al primer equip, guanyant-se un lloc a l’onze inicial i oferint gran nivell. Salva FerrerViti, que van acumular més de mil minuts amb el primer equip cadascun podrien ser dos bons exemples. 

Després de la victòria contra l’Albacete, l’equip no va aconseguir mantenir la bona dinàmica i va encadenar tres derrotes consecutives sense anotar un sol gol abans de retrobar-se amb la victòria. Va ser una altra vegada al Nou Estadi i davant el Numància (2-0). La victòria deixava al Nàstic amb vint punts, a set de la salvació, a falta de nou jornades per disputar-se. La tasca de dur d’aconseguir la permanència un any més s’intuïa tremendament complicada, però encara factible per a un Nàstic habituat, en les últimes temporades, a les salvacions més èpiques. Més encara amb el retorn de l’amulet grana en els finals de temporada, Ikechukwu Uche, un habitual a l’hora de marcar gols importants per a la permanència de l’equip grana a Segona Divisió.

 

Ikechukwu Uche ha estat determinant en el tram final de temporada els tres anys que ha passat a Tarragona. FOTO: Nàstic de Tarragona

Finalment, ni Uche, ni Enrique Martín, ni ningú va poder salvar el Nàstic del desastre i després de quatre jornades més sense conèixer la victòria, el club va descendir pels resultats dels rivals abans fins i tot de disputar el seu partit corresponent a la jornada 38. Era encara principis de maig i amb cinc jornades per disputar, el Nàstic ja sabia que la temporada que tornaria a la Segona Divisió B

Amb el club ja descendit i sense pressió a l’esquena, l’equip va disputar els partits més entretinguts i emocionants de la temporada, aconseguint vuit punts de quinze possibles, els millors números de la temporada. Es va guanyar al Nou Estadi davant el Mallorca, que s’estava jugant el Play-off, al minut 94; es va viure una autèntica bogeria de partit entre equips ja descendits a Còrdova que va acabar amb un resultat de 4-3; es va empatar a tres amb l’Elx al Nou Estadi després de remuntar un 0-3 inicial en només cinc minuts; es va guanyar 0-1 a Alcorcón i, finalment, es va acomiadar la categoria amb un empat a 1 al Nou Estadi davant el Lugo

Amb el Nàstic ja descendit es van viure al Nou Estadi els partits més entretinguts de la temporada

Aquesta empenta final que va permetre al Nàstic no quedar com a cuer de la categoria en superar a un altre club que tampoc ho ha passat precisament bé aquest 2019, el Còrdova, que va acabar com l’equip pitjor classificat de la Lliga 1 | 2 | 3 (sense comptar al Reus Deportiu) amb trenta-quatre punts, dos menys que el Nàstic i onze menys que l’últim descendit, el Rayo Majadahonda

Aquest any 2019 per al Nàstic a Segona Divisió es va saldar amb només cinc victòries, quatre d’elles al Nou Estadi (davant Còrdova, Albacete, Numància i Mallorca) i una al municipal de Santo Domingo, i cinc empats. Un total de vint punts sumats que no van servir al Nàstic per evitar l’amenaça d’un descens que semblava inevitable després dels miracles aconseguits en els dos anys anteriors. 

 

Nou projecte amb l’ascens com a objectiu

El descens va provocar una reestructuració total en la plantilla. Si l’hivern passat foren onze les baixes que va tenir l’equip grana, l’estiu el nombre de baixes es va multiplicar i van ser vint-i-un els homes que van deixar de formar part de la plantilla grana. Pol Valentín, Bernabé Barragán i Javi Márquez van ser els únics jugadors que es van quedar a Tarragona, assumint tots tres, sobretot els dos últims rols importants al vestuari. 

De la plantilla del Nàstic a Segona Divisió, Pipa finalment va passar a formar part de la primera plantilla de l’Espanyol. Mentre que noms com els de Mikel VillanuevaFabián NogueraFali, Abraham MineroSebas CorisLuis Suárez van seguir vinculats a equips de Segona Divisió, sent de moment el colombià l’exjugador grana amb millor rendiment. El davanter ja acumula tretze gols amb el Reial Saragossa, el que el converteix en un dels millors atacants de la categoria de plata del futbol espanyol. 

 

Luis Javier Suàrez va ser el màxim goleador en lliga del Nàstic l’any passat amb set gols. FOTO: Nàstic de Tarragona

A Tarragona, després de l’estrepitós fracàs de l’anterior campanya, calia presentar un Nàstic nou i fresc. La directiva grana va apostar per recuperar la identitat que s’havia perdut en els últims anys: l’ADN Nàstic. I va confiar en Xavi Bartolo i Sergi Parés, que feia unes temporades que estaven realitzant un treball encomiable al Reus tot i els grans problemes que travessava el club. 

El bon rendiment desplegat pels joves del filial la passada temporada a Segona va provocar que per al nou projecte, es contés amb aquells nois que estaven destacant a La Pobla. Fins a cinc jugadors es van incorporar al primer equip: BruguiVitiCheikh K. Sarr, Pol Ballesteros (que arribava després de completar una exitosa cessió al Sabadell, a Segona B) i Salva Ferrer, que havia de ser un dels líders de l’equip després del seu bon paper a Segona Divisió, finalment però, el jove central va rebre una suculenta oferta de l’Spezia italià i va ser traspassat per la xifra de mig milió d’euros, en una operació que, si bé va entristir a tots, va ser una bona operació per les dues parts. El Nàstic es va endur una xifra de diners important per a realitzar els fitxatges prevists per la temporada vinent, i Salva va rebre l’oportunitat de créixer i formar-se com a futbolista en un projecte ambiciós amb vista a aconseguir la promoció a primera divisió. 

 

Salva Ferrer havia de ser un dels líders del projecte grana a Segona B però una gran oferta el va portar fins a Italia. FOTO: Nàstic de Tarragona

A part dels joves del filial, el Nàstic va recórrer al mercat per confeccionar una plantilla potent capaç de lluitar per l’ascens. El club disposa d’un dels pressuposts més alts de la categoria la qual cosa li permetia lluitar pels jugadors més cotitzats del mercat de Segona B. Així va contractar a Damián Petcoff i David Goldar, dos jugadors amb un cartell envejable a la categoria. El primer va rebre ofertes de diversos equips potents de Segona B, al ser considerat un dels millors jugadors de la categoria. Se li va encomanar la missió de ser el timó del Nàstic i formar un mig del camp juntament amb Javi Márquez que monopolitzes la pilota cada partit. David Goldar d’altra banda, va arribar després de realitzar una gran temporada al Cornellà, se’l va nomenar líder de la defensa grana i inclús se’l va fer capità, una autèntica declaració d’intencions. 

La defensa va acabar d’apuntalar amb homes de qualitat, com l’incisiu lateral esquerre Javi Bonilla o cessions de renom com el retorn de Bruno Perone, o la incorporació de Juan Rodríguez, procedent de Real Sporting.

Un altra línia que necessitava grans canvis fou l’atac. Després dels grans problemes per marcar gols la temporada passada a Segona, el Nàstic necessitava confeccionar una línia atacant que amenacés a qualsevol porter de la categoria. Així es van aconseguir contractacions importants com la de Jonathan Pereira, veterà davanter que se les ha vist a totes les categories del futbol espanyol, Lolo Plá, una promesa del planter valencianista amb bones xifres a la categoria, Romain Habran, exjugador del planter del París Saint Germain o Ferran Giner, que retornava a Tarragona per a aconseguir allò que ja va viure el 2015. A tots aquests noms se li va sumar a última hora el gran desig de la directiva. Durant tot l’estiu la direcció esportiva va estar negociant amb el Lleida per aconseguir la contractació del màxim golejador de la categoria la passada temporada, Pedro Martín, i, finalment, pocs dies abans de debutar el lliga l’eficaç davanter malagueny va acabar signant amb el club grana per convertir-se en la gran referència atacant de Xavi Bartolo, després de pagar la clàusula de rescissió del seu contracte (de 150.000 €). 

Pedro Martín fou un dels fitxatges més desitjats i més difícils de realitzar aquest estiu, el Nàstic va haver de pagar la seva clàusula de rescissió de contracte al Lleida. FOTO: Nàstic de Tarragona

Finalment la plantilla grana va quedar com una de les més potents de la categoria. Tots els coneixedors de la Segona B coincidien al dir que el Nàstic era un dels principals candidats a l’ascens i que havia format un equip temible, capaç de vèncer a qualsevol rival. Però, si bé és cert que la plantilla del Nàstic compta amb jugadors de gran nivell, també és cert que sembla incompleta en algunes parts. Algunes posicions van curtes d’efectius i una lesió o una sanció complica la vida al tècnic. Al mig del camp és evident que falten un o dos jugadors (a final d’estiu es va buscar algú per ocupar aquesta posició, però finalment no es va trobar a ningú) i al lateral esquerre Bonilla no compta amb cap substitut per ocupar la seva posició si el sorià falla. 


Retorn amarg 

El retorn a la categoria de bronze semblava una oportunitat per recuperar la confiança i la grandesa del Nàstic. Allò de fer una passa enrere per reestructurar plantilla i club i retornar a Segona Divisió amb un projecte més estable que l’anterior. Les expectatives eren altes i més en un debut contra un vell conegut, la UE Llagostera. Els nastiquers encara no hem oblidat el que vam viure aquella tarda a la Costa Brava, i l’afició esperava una victòria contundent contra un rival odiat a Tarragona en el debut del Nou Nàstic. Tot semblava començar pel bon camí quan Bonilla, de penal va avançar als granes però els d’Oriol Alsina van aconseguir remuntar marcant fins a tres gols i deixant al Nou Estadi mut. 

El següent partit era fora de casa, contra el Barça B en l’estrena de l’estadi Johan Cruyff. 500 nastiquers es van desplaçar amb l’equip per viure un enfrontament que va acabar amb un empat a dos al marcador. Els granes empataven el partit en un camp complicat amb un jugador menys però la victòria encara se li resistia a l’equip de Bartolo que va veure la situació agreujada quan en el següent partit, contra el recentment ascendit Andorra, va rebre un 0-3 a casa, davant un rival infinitament superior als granes. La preocupació començava a fer-se present a Tarragona.

 

L’Andorra va atropellar al Nàstic i va vèncer 0-3 al Nou Estadi. FOTO: FC Andorra

Finalment a la quarta va venir la vençuda i el Nàstic va aconseguir la primera victòria a Saragossa contra l’Ebro. Semblava que podria ser el triomf que canviés de dinàmica de l’equip, però van haver de passar quatre jornades més (tres empats i una derrota) per retrobar-se amb la victòria. Fou la primera victòria al Nou Estadi en competició oficial en més de cinc mesos, des de l’onze de maig en aquell 2-1 contra el Mallorca

El Nàstic seguia intentant que cada victòria suposes aquell punt d’inflexió que signifiqués un canvi de dinàmica que els fes pujar posicions a la classificació per acabar lluitant per les posicions de Play-off, però després de cada victòria es tornava a la rutina de les derrotes fins que l’equip va caure a la zona de descens. La derrota a Sabadell, que encadenava quatre setmanes sense aconseguir la victòria, va fer que la directiva decidís cessar a Bartolo en no aconseguir els resultats esperats i va confiar en Toni Seligrat per a fer-se càrrec de l’equip, confiant-li la remuntada al tècnic valencià. 

Seligrat va començar molt bé i va encadenar per primer cop en dos anys, dues victòries consecutives: 2-0 contra l’Ejea i 1-3 contra el Prat. Tot semblava que començava a canviar el panorama i que el Nàstic ja s’oblidava de la zona baixa i començava a enfocar-se en tractar d’arribar a la zona alta de la classificació, tot i que el mal paper de l’inici de temporada ho dificultava mot. Res més lluny de la veritat en els últims tres partits de l’any l’equip ha encadenat tres derrotes consecutives contra rivals directes sense marcar ni un sol gol, el que el deixa en una situació molt compromesa dins de la terrorífica zona de descens a Tercera Divisió.

Toni Seligrat fou l’escollit per agafar el timó del Nàstic després del cessament de Xavi Bartolo. FOTO: Nàstic de Tarragona

Possiblement l’única nota positiva d’aquest desembre ha estat la classificació per la Copa del Rei, en eliminar a l’Olot al Nou Estadi (3-1). En la pròxima ronda, el Nàstic es veurà les cares al Nou Estadi i a partit únic amb un habitual de les pretemporades granes, el Reial Saragossa de Luis Suárez

Una temporada més, els torrons tenen sabor amarg a Can Nàstic. La situació de l’equip resulta crítica i el club sembla trobar-se en una baixada sense frens, incapaç d’aturar el mal moment. Des del Nou Estadi ja se senten crits contra la directiva del club que ja no veu l’ascens com a objectiu de la temporada i contempla amb terror la possibilitat d’acabar a la Tercera Divisió. Ja només els aficionats més fidels es congreguen cada cap de setmana al Nou Estadi i quan ho fan, ho fan desganats. Esperem que el 2020 canviï totalment el panorama.

# Club M W D L Pt
1
Sabadell
25 14 5 6 47
2
Villareal B
25 13 6 6 45
3
Castellón
25 12 8 5 44
4
Barça B
25 12 8 5 44
5
Cornellà
25 12 8 5 44
6
Espanyol B
25 10 9 6 39
7
Lleida
25 10 9 6 39
8
Olot
25 9 10 6 37
9
Andorra
25 9 10 6 37
10
La Nucía
25 8 8 9 32
11
At. Levante
25 9 5 11 32
12
Llagostera
25 7 10 8 31
13
Ebro
25 6 12 7 30
14
Nàstic
25 6 10 9 28
15
Ejea
25 6 8 11 26
16
Valencia B
25 4 12 9 24
17
Hércules
25 5 7 13 22
18
Badalona
25 5 7 13 22
19
Prat
25 4 9 12 21
20
Orihuela
25 4 9 12 21
# Club M W D L Pt
1
Sabadell
25 14 5 6 47
2
Villareal B
25 13 6 6 45
3
Castellón
25 12 8 5 44
4
Barça B
25 12 8 5 44
5
Cornellà
25 12 8 5 44
6
Espanyol B
25 10 9 6 39
7
Lleida
25 10 9 6 39
8
Olot
25 9 10 6 37
9
Andorra
25 9 10 6 37
10
La Nucía
25 8 8 9 32
11
At. Levante
25 9 5 11 32
12
Llagostera
25 7 10 8 31
13
Ebro
25 6 12 7 30
14
Nàstic
25 6 10 9 28
15
Ejea
25 6 8 11 26
16
Valencia B
25 4 12 9 24
17
Hércules
25 5 7 13 22
18
Badalona
25 5 7 13 22
19
Prat
25 4 9 12 21
20
Orihuela
25 4 9 12 21
P